|
QUI ESTIMA MALLORCA NO LA DESTRUEIX

MANIFESTACIÒ CONTRA LA DESTRUCCIÒ DE MALLORCA
El passat 14 de febrer una cinquantena de valldemossins participaren en la manifestació que el GOB va
convocar contra la política de depredaciò territorial i paisatgística que está
executant el pacte PP-UM, l’anomenat “pacte de la grava i el ciment”.
Sota el lema QUI ESTIMA MALLORCA NO LA DESTRUEIX, més de 50.000 persones ompliren els carrers de Palma
per, d’una manera absolutament pacífica, expressar el seu desacord amb l’allau de projectes que pretenen
destruir el poc que queda de Mallorca. Contra un Pla d’ordenació territorial de l’illa de Mallorca que
l’únic que ordena són més urbanitzacions, més camps de golf, més hotels,
més hipódroms (i, segurament, parcs temátics...., i aixó que havien dit que no
els consentirien... ha, ha!). Contra un Pla de carreteres que pretén convertir una illa on la
distáncia més llarga entre dos punts és de 80 km en un Scalextric. Contra la vergonya
inexplicable que suposa fer una autopista entre Inca i Manacor, paral·lela a una carretera segura i nova per
la qual circulen cinc cotxes per minut. I tot ho volen fer amb els nostres doblers.
Els mateixos politicutxos de sempre, que gestionen els nostres doblers, que s’aferren desesperadament a les
mateixes cadires de sempre, es posaren d’acord per dir que els que s’havien manifestat eren els mateixos de
sempre, i que baldament haguessin estat 100.000 ells faran el que els surt dels despatxos; i que el que ha
de fer el poble és votar cada quatre anys i callar..., que a posta estam en una democrácia.
La Valldemossa que Volem es va adherir a la manifestació i hi va participar portant una pancarta
que deia NO MÉS DESTRUCCIÓ A SA MARINA. Feia referència al projecte que la
Demarcación de Costas del Ministerio de Medio Ambiente ha redactat per carregar-se la platja del
Nedador de les Dones.
Amb l’excusa que poden caure pedres, construiran un mur de formigó que arribará fins al Lleó,
artificialitzaran la platja, faran una escala que comuniqui la nova urbanització que s’está fent
amb la mar; i ho ompliran tot de passadissos de fustetes i baranetes que els agraden molt.
LA MENTIDA COM A EINA POLÍTICA
A l’afirmació, en un dels passats plenaris, del nostre regidor senyor Martí Ávila que la senyora
Estarás era una professional de la política, aquesta respongué que era misser de
professió i es guanyava la vida amb aquesta professió i no com a política. Mirau per on, el
Diario de Mallorca publicá el dia 12 de febrer una ressenya del lliurament que va fer el Col·legi Oficial
de Missers dels nous carnets digitals a polítics, que deia el següent: «Estarás, Munar i Ramis, a
més de destacats polítics, són advocats col·legiats en la secció dels qui no exerceixen».
Aixó vol dir que la senyora Estarás no consta com a misser en exercici i, per tant, es guanya la vida
amb el seu treball com a política, la qual cosa no entenem que vulgui amagar, si no és que es pensa
que els valldemossins i valldemossines viuen a l’edat de pedra franquista i no en una democrácia. A més
a més, el cárrec de vicepresidenta d’un govern autonómic és del tot incompatible amb
l’exercici privat de la professió d’advocat. Si els que han de dignificar la democrácia van així
pel món, estam ben arreglats!
LA CENSURA MUNICIPAL A FAVOR DEL NAZISME?
És aquesta la pregunta obligada que ens férem després de rebre la negativa de l'equip
de govern del PP de difondre a la TV local de Valldemossa el cartell anunciador de la xerrada del demócrata
basc Josemari Aguirre sobre les seves experiències com a supervivent al camp de concentració de
Mathausen, que s’havia de fer el 12 de març.
El motiu d'aquesta censura és que l'acte era organitzat per la VqV.
Convé recordar que la primera (i darrera) col·laboració de la VqV a la revista del PP Valldemossa
també fou censurada pel mateix motiu, i que en canvi no ho han estat els articles de la senyora Estarás
i comparsa.
En aquest sentit la democrácia a Valldemossa encara no ha arribat.
Amb la seva negativa a contribuir a mantenir present el record de l'horror nazi, el Partit Popular a Valldemossa
evidencia la més absoluta incapacitat, o la més perillosa coherència. Qué en pensau???
EL CAMPANAR DE CARTOIXA JA HA SORTIT DE LA UCI
Des de La Valldemossa que Volem manifestam la nostra satisfacció per la restauració del campanar
de Cartoixa, un dels elements més emblemátics del nostre poble.
Des que el 1992 un llamp destrossá la bolla que el rematava, havia quedat ferit de mort. Finalment aquest
darrer any un conjunt d'intervencions han millorat la seva condició física per tal de prolongar-ne
al máxim l'existència. El campanar ha sortit de la UCI i l'aspecte que presenta és el mateix
que degueren veure els cartoixans i els valldemossins aquell dia d'agost de 1812 quan es beneí
l'esglèsia de la Cartoixa. Ara tan sols manca que el pas del temps doni a les rajoles la característica
pátina que sols l'acció de la llum, etc., poden aconseguir.
Des d'aquestes planes volem agrair a mossén Antoni Jesús Dols, rector de la parróquia de Sant
Bartomeu de Valldemossa, que hagi posat en marxa el procés de restauració i felicitar-lo per haver fet
tot el necessari perquè el projecte arribás a bon port.
Fem extensiva la nostra enhorabona a totes aquelles persones i empreses que han participat en el projecte i les
obres dutes a terme, i a tots aquells i aquelles que amb els seus donatius han contribuït a fer possible aquesta
realitat.
QUÉ PODEM FER AMB ELS RESIDUS?
Al passat plenari ordinari de 9 de desembre de 2003 tinguèrem a l’ordre del dia, entre altres assumptes,
el següent: “8º.- Modificación Ordenanza Basura”. L’esmentada ordenança es revisa anualment per
actualitzar les tarifes que hauran de pagar els habitants de Valldemossa, enguany l’increment és de
tal magnitud que bé hi val fer unes reflexions.
Es constata que any rere any a Valldemossa generam més i més residus, arribant a una previsió
per al 2004 de 1.300 tones. Recordau que la població que va donar el darrer cens (INE 2001) fou de 1.830
habitants, per tal cosa ens correspon de mitjana 0,710 tn/habitant, al pas que anam en pocs anys més
arribarem a l’absurd d’una tona per habitant i any (2,74 kg/dia).
Hi ha alternatives?
Prou que sí. Encara que totes passen per una suma enorme de petites voluntats i accions per canviar
aquesta dinámica d’usar i tirar sense mirar prim.
Fins fa poc cada un de nosaltres podríem pensar que en dipositar la bossa de residus (fems) al contenidor
i pagar el rebut anual corresponent ja n’hi havia prou. Aquest sistema responia als temps dels abocadors, la
gestió de residus consistia simplement a gestionar l’abocament en un indret, anar-lo compactant i amb
més o manco èxit intentar segellar-los amb materials argilosos. Els tractaments actuals:
incineració i triatge, tenen uns costs molt superiors, la qual cosa fa que finalment repercuteixin en
el contribuent encarint el rebut. Per enguany el cost global previst és de 219.150,55 € (36.463.584 pessetes).
Què hem de canviar?
Hem d’aplicar cada un de nosaltres els principis básics de la gestió de residus:
Reduir. Significa no generar residus o, si és necessari, generar-ne manco quantitat.
Reutilitzar. Vol dir donar més d’un sol ús als productes per tal de rompre la dinámica
de comprar, usar i tirar.
Reciclar. Significa tornar a incorporar al cicle productiu els vidres, metalls, paper, cartró...que
tiram per fer-ne de nou.
A iniciativa de La VqV, al plenari, a més d’acordar les tarifes per al 2004, també s’aprová
tenir en compte l’esforç per al reciclatge que demanam que feu.
S’ha previst recollir 1.300 tones de residus el 2004, si a final d’any hem dipositat 300 tones de residus als
contenidors groc (envasos), blau (paper i cartró) i verd (vidre), i aquests no computen en els residus
recollits, les tones recollides seran 1.000, i d’aixó en resultará un estalvi de 300 Tn x 168,58
€/Tn = 50.574,00 € (8.414.806 pessetes). Aquesta quantitat es restará com a bonificació al proper
rebut, corresponent a l’any 2005.
SALVEM EL PARADO
El mes de desembre passat es va parlar en un plenari de la difícil situació per la qual passa El
Parado de Valldemossa. Aquesta agrupació de ball i música popular, que ha estat durant molts d’anys
la més emblemática de Mallorca, ja fa 79 anys que existeix i dóna a conéixer la nostra
cultura als visitants del poble.
Ens preocupa que ara, per una qüestió merament económica, aquest valor cultural tan important
integrat dins Cartoixa es pugui perdre.
El que ens agradaria saber és quina actitud ha tengut l’Ajuntament, que forma part de la societat de
Cartoixa, a l’hora de decidir que El Parado no pot continuar les seves actuacions perquè no és
rendible. Ha fet qualque cosa perquè El Parado segueixi treballant en aquest lloc, que sembla el més
adient? és clar que, si només es pensa en valors económics i no culturals, segurament és
més rendible mantenir una sola persona al piano que un grup més nombrós com El Parado de
Valldemossa. Peró llavors la visita a Cartoixa pot perdre interés a l’hora d’oferir al visitant
activitats diverses.
El que creim que hauria de fer l’Ajuntament i els altres socis a Cartoixa és apostar fort per aquesta
agrupació. Fer un esforç per millorar el grup aconseguint balladors i dotant l’espai on actuen d’un bon
equip tècnic.
Potser l’Ajuntament podria donar qualque tipus d’ajuda durant l’hivern, que és l’època més
difícil.
I si tanmateix l’activitat d’El Parado no pot contiuar dins Cartoixa s’ha de trobar un altre espai on pugui
seguir treballant.
És una vergonya que perilli el futur d’un valor cultural amb tanta história per qüestions de
doblers. El vídeo que passen a Costa Nord ens ha costat a tots devers dos milions d’euros, El Parado
no té preu, perquè és part de la nostra história i ho hauria de ser del nostre present.
Esperam que El Parado de Valldemossa viurá molts d’anys més.
TENIM MEMÓRIA
Al programa de la VqV hi figura un punt que parla de l’atenció preferencial pels joves, per aixó
aquestes lletres, més que a ningú, van dirigides a ells... Si és que el fullet arriba a
les seves mans.
Volem donar l’enhorabona als joves pel gest que tingueren el passat Nadal de demanar un lloc on poder celebrar
la Nit de Cap d’Any sense haver de sortir del poble, i l’enhorabona també perquè, davant la negativa
que reberen dels qui els ho havien de concedir, van fer l’esforç de mobilitzar-se a la recerca de firmes que donassin
suport a la seva petició.
D’aixó ja fa un cert temps, peró nosaltres tenim memória i recordam bé aquell dilluns
fred i ventós en qué joves i alguns membres de diversos grups polítics es presentaren a
l’Ajuntament amb un plec de devers quatre-centes firmes solidáries.
Recordam també que, tot i ser dilluns, dia en qué l’Ajuntament roman obert al capvespre per rebre
qualsevol veí que vulgui parlar amb els polítics, aquell dilluns (justament!) estava tancat sense
que cap avís hagués advertit que, per la raó que fos, no s’obriria.
La cosa, després d’un estira i arronsa, va acabar bé i els joves tengueren una carpa on rebre l’Any Nou.
Peró no és aixó. El que cal, el que és veritablement important, és que no hi
hagi d’haver estira i arronses, no posar entrebancs ni oferir un bus perqué marxin a qualsevol discoteca
de Ciutat, sinó avançar-se a les necessitats d’aquest col·lectiu tan important i delicat com per
meréixer tota la nostra atenció.
Per aixó, coherents amb el nostre ideari i sempre al costat dels joves, els fem un oferiment: si teniu
interés per participar en la tasca de fer de Valldemossa un lloc més net (materialment net,
políticament net, socialment net) i tenir veu en les decisions que us puguin afectar, feis-nos arribar
els vostres projectes, desigs, inquietuds... Tal vegada puguem, junts, fer alguna cosa.
COSTA NORD
La VqV vetlará perquè Costa Nord sigui un centre cultural al servei del nostre poble, ja que
l’ajuntament no disposa d’un espai digne per a actes culturals.
CONDEMNA DEL BRUTAL ATEMPTAT A MADRID
La Valldemossa que Volem condemna els brutals atemptats del passat 11 de març a Madrid,
així com tota classe de violència, des de la convicció que la violència
just genera més violència. |
|
SUGGERIMENTS
Per a qualsevol tipus de suggeriment o consultes, us podeu adreçar a
la nostra web:
www.valldemossa.org
vv@valldemossa.org
|