|
TENIM UN GREU PROBLEMA DE DROGUES A VALLDEMOSSA
L'equip de govern ha reconegut aquesta evidència, després que la VqV proposàs a l'Ajuntament l'elaboració
d'un Pla municipal sobre drogues, per afrontar, amb la suma d'esforços de polítics, tècnics i veïnats i
entitats del poble, aquesta greu problemàtica, que afecta, amb les seves diferents formes, des dels adolescents
de catorze anys fins a la gent major.
Crida l'atenció que, si el problema és tan greu, hagin d'esperar que l'oposició el tregui al plenari, i
que la solució passi per comanar una recepta màgica a una entitat que no coneix Valldemossa, en lloc
d'aprofitar la capacitació reconeguda de la treballadora social municipal com a especialista en prevenció
de drogodependències, que fa dos anys va fer una interessant col·laboració amb l'AMIPA del CP Nicolau
Calafat en aquest camp. Comanant-ho a fora, la implicació dels nostres polítics serà molt menor, i just
pel fet que l'oposició demani l'elaboració d'un Pla municipal, que és allò que indica el Pla nacional sobre
drogues a través de l'Estratègia Nacional, és ben segur que no ho faran.
La VqV vol un pla en què la policia local treballi amb la Guàrdia Civil en la repressió de la venda de droga
il·legal, en què els empresaris dels locals de diversió col·laborin amb una actitud responsable, en què les
famílies puguin conèixer com es pot reforçar uns hàbits saludables per a tots els seus membres, en què
l'Ajuntament doni suport al temps lliure creatiu dels adolescents, en què les persones amb consums problemàtics
puguin accedir a serveis de tractament...
Però per fer això, els nostres governants s'hi han d'arromangar, han de ser coherents, i han de voler arribar
a les resistents arrels del problema. Ho voldran fer?.
EN QUIN ESTAT ES TROBA EL PROJECTE DE TALÚS A SA MARINA?
La Valldemossa que Volem ha fet un seguiment del projecte anomenat “Estabilización de taludes en el puerto
de Valldemossa”, des dels inicis fins a dia d’avui, alhora que ha manifestat la seva oposició en els termes
en què estava plantejat. Complint la seva tasca d’oposició municipal, fou el grup que donà la veu d’alarma
sobre el que es volia fer. Des de llavors ha denunciat l’arbitrarietat del projecte, dins una línia coherent
basada en arguments sòlids, seriosos i documentats. Així mateix ha col·laborat amb altres persones o grups
que també s’hi oposaven i ha donat informació puntual al poble sobre aquesta qüestió en aquest full informatiu.
Seguint en aquesta línia, feim aquí un breu resum de la història del projecte i de l’estat en què es troba en
aquests moments.
1- L’origen del projecte es troba a l’octubre de 2001; i s’emmarca en un conjunt d’actuacions a la costa balear
que promou el Ministeri de Medi Ambient essent ministre el senyor Matas. Actuacions que tenen una doble
finalitat: per una part reactivar la figura de Matas com a cap de l’oposició a la Comunitat Autònoma; per
l’altra complir el principi ideològic del PP consistent a incentivar la construcció per se, tant d’iniciativa
pública com privada.
2- Davant la falta d’enteniment entre el Ministeri de Medi Ambient i la Conselleria de Medi Ambient del Govern
de les Illes Balears, el projecte queda en punt mort. El Partit Popular proposa en un plenari que es creï
una comissió formada per tots els grups polítics amb representació municipal per tal de consensuar amb les
administracions implicades un projecte que doni solucions als problemes reals i respecti el paisatge. Era
evident que es tractava d’un gest histriònic i que la tal comissió no es constituiria mai, com així va ser.
3- El projecte justificava amb caràcter d’urgència pel perill imminent de despreniments la construcció d’un
mur de formigó tot al llarg de la cala del Nedador de les Dones i el cobriment de tot el coster amb més de
3.000 m2 de geocel·les. Malgrat tanta urgència, el projecte va dormir en un calaix fins que el 23 de març
de 2003 la Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient el ressuscita i el posa a exposició pública.
4- Els tres partits a l’oposició a l’Ajuntament demanen per escrit una reunió a l’equip de govern per tal
de tenir més informació. Aquest contesta que la reunió es farà amb UM i GIV, però veten l’assistència de La
Valldemossa que Volem. Pel que fa a aquest aspecte, la senyora Estaràs posà al plenari de 20-IV-2004 unes
excuses peregrines i democràticament inadmissibles, com per exemple que la va vetar perquè no combrega amb
la seva ideologia.
La VqV presenta al·legacions al projecte, com també ho fan altres partits. Una d’aquestes, que és presentada
conjuntament amb UM, és signada per centenars de valldemossins. Agraïm a tots ells la seva contribució a la
conservació de Sa Marina.
5- El dia 20-IV-2004 el PP convoca un plenari extraordinari per votar el projecte. Al mateix temps, organitza
una sessió informativa televisada a càrrec de “tècnics” de Costes per explicar-ne les “bondats”, mitja hora
abans del començament del plenari. El suposat “tècnic” era el senyor Garrido, un càrrec polític nomenat pel PP.
La sessió informativa va resultar ser un paripé que ens va deixar bocabadats: acte seguit d’explicar les
meravelles del projecte, la senyora Estaràs i el senyor Garrido decideixen en pocs segons i “en viu i en
directe” suprimir la part de les geocel·les i canviar de lloc l’escala que comunica la urbanització de dalt a
mb la cala. Fent tal cosa es boten a la torera el procediment legal d’estudiar i contestar en temps i forma
les al·legacions i després introduir les modificacions pertinents en el projecte.
A continuació, es procedeix a votar un projecte que ja no tenia res a veure amb el que els “tècnics” havien
vengut a vendre al poble. PP i GIV voten a favor, la VqV vota en contra, UM s’abstén.
Sobre allò succeït al plenari de 20-IV-2004 la VqV fa les consideracions següents:
- La VqV ha manifestat des del principi: primer, que el projecte tal com estava plantejat era innecessari
i que destruïa la imatge tradicional de Sa Marina. Segon, que es demostràs amb un estudi seriós si hi ha
perill de moviment de terres a la part de davall les casetes i, si és així, es faci una actuació eficaç en
aquesta zona.
- En el plenari de 20-IV-2004 va quedar demostrada la poca serietat del PP, quan va començar defensant a
capa i espasa que s’havia d’impedir que la muntanya ens caigués damunt i acte seguit llevà sense major tràmit
les geocel·les que havien d’aguantar aquesta muntanya. Com quedam?... Si hi havia tant de perill, com és que
es modifica amb tanta frivolitat el projecte? Algú ha vist escrit com va quedar finalment el projecte? Què
es va votar en realitat?
Les respostes les tenguérem alguns dels assistents al plenari quan vàrem escoltar com la senyora Estaràs, a
la sortida, deia a una altra persona: “jo jug, per a mi la política és un joc”.
La trista realitat0 és aquesta: alguns polítics juguen amb els nostres doblers, el nostre entorn i la nostra
qualitat de vida.
Més trist encara fou el paper dels 0altres grups polítics en l’oposició. Uns defensaren el projecte sense
una argumentació mínimament digna. Uns altres demostraren una gran incoherència en el fet que, després de
presentar una fulminant al·legació contra el projecte, acabaren emetent una abstenció igualment poc argumentada.
Per concloure, la postura de la VqV davant tanta frivolitat i confusió, i en coherència amb la que
ha mantingut des del principi, és actualment la següent:
SOL·LICITAR A LA DEMARCACIÓ DE COSTES:
1- LA RETIRADA DEFINITIVA DEL PROJECTE ANOMENAT “ESTABILIZACIÓN DE TALUDES EN EL PUERTO DE VALLDEMOSSA”.
2- L’ELABORACIÓ D'UN ESTUDI RIGORÓS QUE DELIMITI I CONCRETI EL PERILL AL QUAL PUGUIN ESTAR EXPOSADES LES CASETES.
3- LA REDACCIÓ D’UN NOU PROJECTE, SI ESCAU, I LA SEVA PRESENTACIÓ A DEBAT AL POBLE DE VALLDEMOSSA.
SOBRE ELS PLENS
Hi ha coses que es donen per sabudes i tanmateix no sempre el poble coneix, com pot ser el funcionament dels
plens municipals. Per això encetam aquí un apartat per informar els nostres lectors de les lleis que els
regulen. Per començar els plens poden ser ordinaris, extraordinaris i extraordinaris amb caràcter d’urgència.
Els plens ordinaris són aquells que tenen una periodicitat preestablerta que s’ha fixat en una sessió
extraordinària després de la sessió constitutiva de la corporació. Aquesta periodicitat no pot excedir el
límit trimestral. El nostre Ajuntament s’acull a aquesta frontera de mínims; així, doncs, convoca un ple
ordinari cada tres mesos, emparant-se en la llei que esmenta que en municipis que no excedeixin els cinc
mil habitants no és necessari fer-ne més. Ara bé, això no significa que hagi de ser així sempre i arreu,
ja que és cada ajuntament qui ha de marcar el ritme de la vida política del seu municipi. En aquest sentit, en
el primer ple extraordinari de la nova legislatura, quan l’equip de govern va presentar la seva estructura
organitzativa per als propers anys i, en concret, la periodicitat dels plens, nosaltres vàrem demanar que
fossin cada dos mesos, ja que és un dels pocs àmbits en què les formacions polítiques gaudeixen de certa
llibertat a l’hora de presentar les seves propostes sense que hagin d’estar delimitades per un tema
monogràfic, com passa sovint amb els plens que no són ordinaris. Els problemes que sorgeixen o poden sorgir
dins el poble –que són molts i diversos- no haurien de ser tractats cada tres mesos, un temps potser massa
llarg, en què s’acumulen una infinitat de contratemps, ans al contrari, haurien de ser tractats més sovint,
apel·lant a l’esperit democràtic i les necessitats dels nostres veïns. De moment, ho deixam aquí i en els
propers números del fullet parlarem dels plens extraordinaris i els de caràcter d’urgència, entre altres.
UN ANY MÉS SENSE ESCOLA NOVA
Des de 1998 el Consell Escolar del CP Nicolau Calafat demana formalment unes noves instal·lacions per
engrandir l'escola. L'Ajuntament ha actuat sense previsió ni diligència en aquest tema i just va ser al
maig de 2003 quan, per la pressió del llavors conseller d’Educació i Cultura, senyor Damià Pons, s'arribà
a l'acord de construcció del nou centre escolar amb l'Ajuntament. En aquells moments i fent tota la via del
món es parlà que la nova escola estaria a punt el setembre de 2005.
Som a juliol de 2004 i no hi ha fet encara el projecte bàsic de la nova escola, la qual cosa ens mou a
pensar que la data de desembre de 2005 donada a la reunió informativa sobre aquest projecte que es féu a
l'Ajuntament necessitarà d'un miracle per ser real.
COSTA NORD: DOBLERS PER A SEGONS QUÈ
Mentre que els grups de Valldemossa han de disposar d'una assegurança -que pot costar més de 100 euros-
per poder fer ús d'aquest local d'ençà que és del Govern, i l'Ajuntament no ha resolt aquesta dificultat
sent-ne soci, al concert de Tomatito hi havia un bon grapat d'alts càrrecs que entraren de franc. Just a
l'aparcament hi havia quatre Volvo i un Mondeo, tots amb xofer, que esperaven els seus flamencs consellers. Olé!
SOBRE LA LLENGUA «EN CALENT»
No volem donar cap mena de lliçó a ningú, però sí que volem fer veure que la insistència a parlar de
mallorquí-menorquí-eivissenc-formenterenc en lloc de català-modalitat de les Illes o balear no és en
absolut innocent, i que sota l’esmicolament d’un idioma hi ha una intencionalitat que va més enllà de
la pròpia llengua. Divisió que acaba essent empobriment a altres nivells. Pensem-hi.
A més, ens crida l’atenció que sigui la senyora Estaràs (per cert, senyor o senyora sols s’empra quan precedeix
un llinatge, mai abans d’un nom sense llinatge) qui escaïni a favor de l’idioma mallorquí, atès que ella no
sap parlar ni mallorquí, ni menorquí, ni eivissenc, ni formenterenc... ni castellà. Probablement tampoc no
coneix la història de la llengua, perquè si la conegués no podria defensar que el català no hagi estat més
conreat i de més antic a Catalunya que a les Balears (podríem anar des d’Organyà a la Conquesta, passant
pel fet decisiu de la insularitat). Tenim constància que la senyora Estaràs és incapaç d’enllestir un mínim
discurs en mallorquí sense omplir-lo de castellanismes. De com empra el castellà, ja ni parlar-ne; els
«ir-venir», «en-a» són un constant atemptat. Per constatar-lo basta escoltar-la en qualsevol mitjà de
comunicació on compareix amb certa freqüència.
A més de desconèixer la gramàtica d’ambdós idiomes sospitam que tampoc no deu comprendre el sentit del que
li diuen, atès que les respostes que dóna a les qüestions dels regidors sovint no s’avenen amb el que ells
han dit. Deu ser que, com ella podria dir, sempre «quiere llevar el agua a su molino» i aquest fet li
distorsiona la parla.
NOTA ACLARIDORA
Al full informatiu núm. 9 ens vàrem fer ressò de l’estudi de l’associació WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i
d’Àmbits Cívics), aquest estudi donava com a pàgina web de l’Ajuntament de Valldemossa una web que en realitat ens feren saber
que era d’un particular. Per la nostra part criticàrem el fet que no n’hi hagués una versió en català. Aclarida la titularitat de la web,
estam d’acord que tota persona té el dret i la llibertat de triar l’idioma i/o els idiomes que vulgui per a la seva pàgina web.
SUGGERIMENTS
Per a qualsevol tipus de suggeriment o consultes, us podeu adreçar a
la nostra web:
www.valldemossa.org
vv@valldemossa.org
|
