La Valldemossa que Volem es va posar en contacte amb els actuals responsables de la Demarcació de Costes de les Balears, que depèn del Ministeri de Medi Ambient, per interessar-se per la situació del projecte d’estabilització del talús de Sa Marina.

           Parlàrem amb el cap de la Demarcació i amb un funcionari enginyer. Ens digueren que els tècnics de Costes del Ministeri no veien la necessitat ni la urgència del projecte i que el consideraven inútil i excessivament agressiu per a l’entorn. Nosaltres vàrem quedar sorpresos, perquè no enteníem aquest canvi de visió dels tècnics.

           Recordem que l’Ajuntament va muntar una sessió informativa, pocs minuts abans del plenari on es va aprovar el projecte, per explicar les excel·lències d’aquest. Va convidar uns suposats «tècnics de Costes», acompanyats pel cap de llavors, senyor Garrido, per fer veure al poble que si no es feien el mur, les geocel·les i altra parafernàlia, passarien tota casta de desgràcies (per cert, en el transcurs del malaurat cap de fibló que el passat setembre va assotar Sa Marina, a la zona en qüestió no es va bategar ni una pedra).

           Així és que vàrem insistir en la nostra intranquil·litat sobre si realment hi havia perill. Ens donaren una completa informació sobre el comportament de la geologia de la zona, que demostra la inutilitat de l’obra. A més, ens aclariren que el redactor del projecte no havia estat Costes, sinó una empresa privada propietat del senyor Jover (aquest senyor actualment és el director general de Carreteres de la consellera Mabel Cabrer), i que els «tècnics» que dugueren a Valldemossa eren empleats d’aquella empresa i no funcionaris del Ministeri.

           Si el projecte no és retirat definitivament, ens temem que en un futur un canvi de color polític en l’Administració el pot ressuscitar. Però de moment ens alegram que en un organisme públic primi la responsabilitat mediambiental i pressupostària i el seny de professionals qualificats per damunt dels interessos partidistes propagandístics o, el que encara és més brut, el donar feina als amics


ÉS POSSIBLE UNA TARIFA JUSTA AL REBUT DE RECOLLIDA I TRACTAMENT DELS RESIDUS SÒLIDS URBANS?

           Fa pocs dies ha acabat el termini de pagament del rebut dels arbitris municipals i aquest any 2004 l’Ajuntament ens ha repercutit el 100 per cent dels costs que suposa actualment la recollida i el tractament dels fems o RSU. Respecte a l’any passat el que ha canviat amb un increment important ha estat la taxa d’incineració, que ha passat de 57,19 euros a 75,62 euros per Tm, quantitat que ha representat un increment del 32,23 per cent; pel que fa a la recollida, l’increment aplicat fou del 3 per cent.

           Les «grans» xifres d’aquests rebuts són les següents:

           1.180 rebuts per recaptar 219.154,56 € per recollir i tractar 1.508,52 tones de RSU

           Hi ha serveis (aigua potable, energia elèctrica...) en què els rebuts es mesuren mitjançant comptadors. En el consum elèctric el preu del kW és sempre el mateix, i pagam el mateix preu per kW tant si consumim 100 com 500 kW. En el consum d’aigua són freqüents les tarifes per trams, per exemple, de 0 m³ a 40 m³ per període el preu és un, de 40,01 m³ a 80,00 m³ el preu és un altre més alt, i així progressivament, a més consum, més car ens resulta, amb la finalitat de promoure l’estalvi d’aigua. En el cas dels fems urbans és impossible de mesurar la quantitat que generam (consumim).

           Atesa aquesta impossibilitat que cadascú pagui pels RSU que genera podem fer el compte a l’inrevés per determinar amb l’import del que pagam els kg l’any que tindríem «dret» a generar:

	Unitats	Preu unitat	Preu total	Kg/any	Kg/mes	Kg/dia	Tm/any
Habitatges unifamiliars	1.059	137,52 €	145.633,68 €	946,60	78,88	2,59	1.002,45
Pastisseries	4	587,90 €	2.351,60 €	4.046,73	337,23	11,09	16,19
Entitats bancaries	4	587,90 €	2.351,60 €	4.046,73	337,23	11,09	16,19
Bars	3	970,22 €	2.910,66 €	6.678,37	556,53	18,30	20,04
Restaurants	15	1.623,73 €	24.355,95 €	11.176,72	931,39	30,62	167,65
Hotels per habitació	33	198,26 €	6.542,58 €	1.364,70	113,72	3,74	45,03
Apartaments El Encinar	1	6.374,37 €	6.374,37 €	43.877,09	3.656,42	120,21	43,88
Locals industrials	4	521,85 €	2.087,40 €	3.592,08	299,34	9,84	14,37
Altres comerços	20	227,68 €	4.553,60 €	1.567,20	130,60	4,29	31,34
Supermercats	1	1.769,24 €	1.769,24 €	12.178,32	1.014,86	33,37	12,18
Botigues de comestibles	1	521,88 €	521,88 €	3.592,29	299,36	9,84	3,59
Souvenirs (de 0 a 99 m2)	22	538,40 €	11.844,80 €	3.706	308,83	10,15	81,53
Souvenirs (més de 99 m2)	13	604,40 €	7.857,20 €	4.160,30	346,69	11,40	54,08

Rebuts: 1.180             Recaptació: 219.154,56 €               Tones previstes: 1.508,52                    Al Ple ordinari de 9 de desembre de 2003 on s’aprovà l’ordenança que aquí resumim i en el debat d’aquesta s’acceptà la proposta de La VqV en la qual exposàvem la necessitat de treballar al màxim el triatge a tots els nivells i que tots els usuaris hi prenguessin part, i en lloc de tirar-ho tot mesclat ho separem i tirem cada cosa en el seu contenidor.            Al Ple ordinari de 13 de desembre de 2004 a la pregunta feta per La VqV ens contestaren que amb les dades disponibles a 31-10-2004 la quantitat de tones transferides són 1.015, per tant, podem concloure que estam d’enhorabona i faltant dos mesos per acabar l’any es veu que quedarem significativament per davall de les tones previstes.            La VqV no té més que mostrar l’agraïment a tots aquells que han fet l’esforç, el sacrifici, els maldecaps i la feina d’organitzar-se a ca seva per triar i separar (paper, vidre i envasos principalment) i portar-los als punts específics de recollida, com també a l’Ajuntament per haver-los augmentat.. TALLERS D’OFICIS           Com indica l’últim programa electoral de La Valldemossa que Volem, pensam que Valldemossa ha d’anar desenvolupant activitats econòmiques alternatives al turisme. Un exemple que vàrem suggerir, entre altres, era la proposta d’estudiar una reserva de sòl urbà per a usos industrials i de serveis.            Els turistes que vénen a Valldemossa no volen veure un polígon industrial, i els valldemossins tampoc. Pensam en un modest espai per a alguns tallers d’oficis i potser qualque taller d’artesania també. Amb un disseny arquitectònic que harmonitzi amb el poble i la serra de Tramuntana, potser a prop del cementiri.            El primer repte és el preu del sòl a Valldemossa. Per això, creiem que s’ha d’estudiar, que s’ha d’obrir un diàleg entre l’Ajuntament i els empresaris, les administracions, i els valldemossins. Tots junts podem trobar la manera de fer realitat aquest somni. L'ESCOLA NOVA: SET ANYS DESPRÉS            Quan a la revista del PP, Valldemossa, l'editorial ens diu «Estimem l'escola tots, en primer lloc els propis alumnes i mestres, però també els pares i autoritats, i posem els mitjans per fer-la més activa i eficient en la seva tasca(, i més avall, «Finalment, els polítics procurant que no ens manqui mai una escola... nodrida de totes les instal·lacions i avantatges(, ens trobam amb un text aparentment benvolent, però realment cínic cap al poble de Valldemossa.            Aquesta perla periodística de l'amnèsia o de la provocació ha oblidat dir que són els mateixos polítics que, governant a l'Ajuntament i al Govern balear, reberen l'any 1998 la petició del Consell Escolar de la nostra escola perquè se n'ampliassin les instal·lacions, i que de llavors ençà vénen acumulant retards per pura incompetència i interessos partidistes. També oblida dir que fou la Conselleria d'Educació i Cultura del PSM la que en tancà l'acord de construcció l'any 2002, amb un Ajuntament passota que refusava un acord amb el govern progressista.            I també oblida dir que, malgrat la rebaixa econòmica aconseguida per a l'Ajuntament en aquesta legislatura, l'escola nova havia d'estar llesta el setembre de 2005 (previsió feta el 2003), o el desembre de 2005 (previsió feta el 2004), i que a hores d'ara ni s'hi han posat, la qual cosa ens fa pensar que la data raonable ja serà ben avançat el 2006.            I és que, per molt que se n'omplin la boca, l'escola nova no és ni ha estat mai el projecte estrella que anunciava el PP abans de les eleccions, sinó el projecte estrellat. UN PERILL QUE HEM D’EVITAR ABANS QUE NO SIGUI MASSA TARD            Aquest estiu, la carretera C-710 Pollença-Andratx, des de l’encreuament Deià-Valldemossa fins a l’encreuament Esporles-Banyalbufar, ha estat un dels punts negres de la xarxa vial de Mallorca, amb un parell d’accidents bastant espectaculars. Aquesta carretera és molt estreta (difícilment hi passen dos cotxes); les voreres no estan acabades (hi ha uns trams més estrets que altres); té un escaló lateral molt perillós (en qualque lloc arriba als 25/30 cm d’alçada); i no té pintada la delimitació amb la cuneta (això dificulta la visió de la carretera al vespre). A més, és transitada diàriament per camions que subministren aigua potable a les urbanitzacions properes, les quals no gaudeixen d’un subministrament canalitzat d’aigua potable.            La Valldemossa que Volem en l’anterior legislatura presentà una moció davant l’Ajuntament perquè instàs l’organisme competent que fes les obres necessàries per pal·liar totes les deficiències d’aquesta carretera, amb la finalitat d’evitar més accidents. La solució (com sempre, abans de les eleccions) va ser asfaltar-la de nou, cosa que va agreujar més l’alçada de l’escaló i va deixar sense resoldre els altres problemes. I en aquesta legislatura també la Valldemossa que Volem ha tornat a insistir en el mateix.            Encara ara estam esperant que la carretera estigui en condicions de ser transitada sense que hi hagi perill. Davant aquest problema, ens demanam:            Què fa l’Ajuntament en aquest aspecte? Com és que no insisteix davant l’organisme competent perquè se solucioni el problema si sap que és un perill? Com és que es troben solucions per a altres coses que no són tan necessàries i tan urgents, i per a aquesta, en la qual hi ha vides humanes en perill cada dia, no n’hi ha? Què hem de fer els usuaris davant aquesta actitud inoperant per part de l’Ajuntament? MÉS SOBRE LA DROGA            Aquestes lletres s’escriuen a l’endemà d’una trobada, organitzada per l’Ajuntament, amb el Projecte Home a la qual, per cert, hi havia molta menys gent de la que hauria estat desitjable. No ve al cas fer cap comentari d’aquesta trobada ni és per això pel que escric. Escric per fer algunes puntualitzacions i perquè aquestes arribin a tots aquells que no hi varen assistir.            En primer lloc parl als pares o familiars (esposa, germans...) i ho faig a dos nivells. Primer: als que tenen fills petits que encara no han tingut temps d’entrar en àmbits de risc. Aquí la paraula clau és «diàleg». Comunicació des d’un nivell personal, íntim, amb aquestes petites confidències –complicitats que l’adult pot tenir amb un infant-; és a dir, no es tracta que un dia l’adult intenti tenir una conversa d’«home a home» sinó que la confiança sigui la norma entre les seves relacions. Segurament si això (parlar) es fa, el dia que l’infant es faci el primer «porro» tindrà la confiança necessària per dir-ho a casa i els pares, sense fer espants, podran ajudar-lo a posar les coses al seu lloc, si es deixa. Un segon pas és el cas dels pares, germans o amics que quan s’adonen que algú ben proper «va malament» és quan ja fa temps que el problema cova i ja està «enganxat». Llavors és quan cal acceptar aquesta malaltia com a «malaltia» i intentar per tots els mitjans posar el malalt en mans de professionals especialitzats. Estigueu-ne ben segurs: no valen sermons ni bregues, la curació normalment no arriba sense la intervenció d’aquests professionals especialitzats.            Consider aquest moment molt delicat per a tots, malalt i família, perquè el toxicòman és un ens absolutament desestabilitzant de l’àmbit íntim i familiar; tanmateix el pitjor és aclucar els ulls, tractar d’ocultar la situació que es viu (que sovint és quasi segur que ja fa temps que els altres coneixen i que els pares i familiars són els últims d’assabentar-se i reconèixer). Cert que no s’ha anunciar als quatre vents, però tampoc viure una doble vida.            Hem qualificat el toxicòman de malalt i és un malalt que necessita urgentment que algú li doni la mà i la medicina, tot i que, per ell mateix, és molt difícil que demani ajut.            Així, hi ha dos moments:            1r: Informació: prevenció.            2n: Malaltia: a) el malalt, els professionals; b) família, acceptació i teràpia. El «problema» és de tots, ens implica a tots, ja que és un mal social, personal, familiar, i som tots que hem d’ajudar sense culpabilitzacions absurdes ni vergonyes que no duen enlloc.            Ara que rellegesc aquestes ratlles m’adon que solament són un tast del que s’hauria de dir; són un toc de atenció respecte a un tema tan complex com el de la drogoaddicció. SUGGERIMENTS            Per a qualsevol tipus de suggeriment o consultes, us podeu adreçar a la nostra web:            www.valldemossa.org                                  vv@valldemossa.org