|
Núm. 19
|
Desembre 2007
|
|
L’ATENCIÓ A LA GENT GRAN DEL POBLE
L’atenció a la gent gran de Valldemossa i els serveis municipals que s’han d’impulsar són en l’actualitat uns dels temes de conversa i
debat al poble.
Tots volem, per als nostres majors i per a nosaltres mateixos pensant en el futur, disposar dels suports i atenció necessaris per poder
viure al poble amb la major qualitat de vida possible.
Les polítiques municipals van encaminades a possibilitar aquesta realitat, i per a això a Valldemossa comptam amb nombrosos serveis
que faciliten la vida de la gent gran a la vila: el servei d’ajuda a domicili, el menjador de Can Flor, l’atenció des del centre de
salut, l’atenció que ofereix la treballadora social, les activitats per a la gent gran…
En aquests moments el debat, però, se centra en un servei de què encara no disposam i que tots volem que sigui una realitat: la residència.
Des de la VqV pensam que, per fer possible una residència en un poble petit com el nostre, s’ha de partir d’un model de responsabilitat
compartida: un model que conjugui la responsabilitat pública municipal, la col·laboració institucional (insular, autonòmica i de l’Estat)
i la iniciativa familiar i social; i tots tres, amb pes i protagonisme.
Els costs, esforços i energies necessaris per gestionar una residència han de ser assumits entre tots, perquè, si no, difícilment podrà
mantenir-se un servei d’aquestes característiques, en què la viabilitat econòmica és tan difícil d’aconseguir. Un ajuntament com el de
Valldemossa no pot afrontar, en solitari, un servei com aquest.
L’aportació municipal i la col·laboració entre institucions és una qüestió que tots tenim assumida. Ara bé, la col·laboració i aportació
familiar i social, i fins i tot la responsabilitat familiar i social són conceptes sobre els quals hem de reflexionar.
El teixit familiar i social ha de sumar esforços amb l’Administració per fer una residència de qualitat i sostenible a Valldemossa.
L’aportació de cada familiar, la suma de la solidaritat dels veïnats, la col·laboració de les associacions, l’aportació altruista dels
voluntaris, faran possible que tinguem una residència de qualitat. Cadascú amb distint grau d’implicació i en funció de les seves
possibilitats. Tots som vàlids per fer companyia, per fer activitats, per donar suport a determinats serveis…
Hem de superar el model de residència geriàtrica tradicional, tancada a la comunitat, on les persones majors són retirades, i hem
d’aspirar a una residència oberta, on les persones estiguin ben cuidades i acollides i se segueixin sentint part important del poble.
L’ACTUAL TV LOCAL ENFRONT DE L’ANTIGA VALLDECOPE
La Valldemossa que Volem des de 2001 sempre ha defensat la necessitat d’un reglament d’usos plural de la TV local per aconseguir que sigui
un mitjà per vehicular la informació municipal. Sempre hem demanat neutralitat i transparència a l’hora de gestionar el canal i les
informacions que hi apareixen.
L’anterior equip de govern del PP deia una cosa cara a la galeria i després en feia una altra, en un intent d’alguns polítics “professionals”
per fer veure que ells no feien política, la política sols la fan els “d’esquerres”, que, pel que es veu, som nosaltres.
Ara, des de l’oposició s’esquincen les vestidures perquè l’actual pacte ha reformat el reglament de 1998 de la TV local, que prohibia
expressament (el que més li agrada al PP és prohibir i exigir) la seva utilització política.
Per això volem recordar alguns fets del passat en relació amb la TV local:
Què feia la senyora Estaràs el 9 d’octubre de 1998 quan apareixia a la TV local lloant les bondats del projecte d’urbanització de Son
Ferrandell, i explicant amb to catastrofista les indemnitzacions megamilionàries que s’haurien de pagar per aturar-la? I ca, barret!
no feia política...
Què feia l’emissora de ràdio COPE, la més dretana i espanyolista de quantes existeixen, com a banda sonora a la TV local?
Al ple ordinari del mes de març de 2005 La Valldemossa que Volem, des de l’oposició, demanà que es canviàs, a la TV local, la banda
sonora de l’emissora COPE per IB3 Ràdio. La nostra proposta s’acceptà, i al ple s’acordà fer aquest canvi. Després de molt insistir
vàrem aconseguir que la TV local no tengués com a banda sonora una cadena privada de ràdio, en castellà i crispadora, que se substituí
per un canal públic (proPP, això sí) amb part de la programació en català.
Ens demanam si tenir la COPE de banda sonora no incomplia el reglament de la TV local. Aquesta és una ràdio que insulta sistemàticament
els polítics que no són del PP i fins i tot aquells més moderats del PP i el Rei Joan Carles.
Tampoc no devia ser fer política a la TV local el fet de prohibir la difusió d’una taula rodona, organitzada per la VqV el 2001, sobre
la malaltia de les vaques boges, amb l’assistència de la metgessa del poble, una manescal del Govern i el conseller d’Agricultura. La
propaganda d’aquest acte se censurà amb l’excusa que era un acte organitzat per un grup polític, encara que el tema era d’interès
sanitari general i no era cap míting: no s’hi va fer cap discurs, la política no era el tema. Però mirau quina diferència: així com
les conferències organitzades per l’equip de govern del PP es retransmetien en directe, l’acte (no polític) organitzat per la VqV no
meresqué ni que l’anunciassin!
Les TV locals tenen una responsabilitat en la formació i informació dels ciutadans. Una de les més bàsiques és tenir informat el poble
de les qüestions que l’afecten.
Els representants electes que componen l’actual equip de govern a l’Ajuntament decidiren informar els valldemossins i valldemossines,
amb total transparència, del pacte de governabilitat que havien subscrit.
Segons el PP es tractà d’un míting dels tres “partits d’esquerra” (?), és a dir, un acte públic de propaganda sobre qüestions polítiques.
Propaganda? Sí, propaganda amb el sentit de la primera accepció que trobam al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC: “Treballs que
es fan per difondre alguna cosa”. No en el de la segona (la que practica el PP): “Discurs persuasiu destinat a modificar les actituds i
la conducta de l’opinió pública”.
Encara que sabem que són molts els treballs que han d’escometre els membres electes de l’actual equip de govern, des d’aquestes planes
els demanam que dins aquesta legislatura redactin un reglament de la TV local com Déu mana. Aquesta legislatura ha de servir per crear
pautes de convivència democràtica, de bon de veres, per al nostre poble.
L’ACCESSIBILITAT A VALLDEMOSSA
Una qüestió no resolta a Valldemossa és l’accessibilitat per a les persones amb dificultats de mobilitat (persones majors, persones amb
discapacitat, mares i pares que empenyen un cotxet amb nadons, dones embarassades…). L’autonomia és un dret de les persones i fer el
poble accessible contribuirà perquè tinguem un entorn més humà, solidari i socialment participatiu.
Al poble la manca d’accessibilitat es fa evident a molts dels carrers, edificis municipals, i indrets: voreres sense rampa, edificis
municipals amb escales…
Des de la VqV pensam que s’ha de fer feina perquè moure’s amb autonomia pel poble no sigui una dificultat.
No serà fàcil arreglar tot el que està mal fet i, per això, caldrà fer una detecció de les dificultats i, tant com sigui possible, corregir-les.
Ara bé, el que segur que es podrà fer d’ara en endavant és tenir l’accessibilitat present i introduir-la com a criteri en la política municipal.
EL PLA TERRITORIAL DE MALLORCA I VALLDEMOSSA
Durant aquest estiu han aparegut als mitjans de comunicació notícies sobre el Pla territorial de Mallorca i la manca d’adaptació de
molts de municipis a aquesta norma insular. Valldemossa és un d’aquests pobles.
Per tant, el nou govern municipal es troba amb una tasca important i àrdua, que s’hauria d’haver dut a terme en la passada legislatura.
Així, si els propers anys vol rebre inversions del Pla d’obres i serveis -que consisteix en la principal font d’ingressos per a
infraestructures municipals-, l’Ajuntament de Valldemossa haurà d’adaptar les seves Normes subsidiàries -principal normativa urbanística
del poble- al Pla territorial de Mallorca.
Per petició popular, reproduïm una altra vegada aquest dibuix, que ha fet parlar. És l'únic dibuix dels fullets de la VqV on hi surt
una gàbia. Però a la gàbia no hi ha, com s'ha dit, cap regidor/a, hi ha un lloro! I, a més, queda ben clar amb el text. Qui pot
confondre un lloro amb un/a regidor/a? Nosaltres, no...
Amb la copa ben enlaire
de cava fins a vessar
el batle i dos regidors,
vestits com a senyors,
a tots volen saludar.
Segur no es torbaran gaire
i abans que passi més temps
ens donaran els molts d'anys,
i no estalviaran afanys
per tenir-nos ben contents.
SUGGERIMENTS
Per a qualsevol tipus de suggeriment o consultes, us podeu adreçar a
la nostra web:
www.valldemossa.org
vv@valldemossa.org
| |