Arribam tot just a l’equador de la legislatura i és hora de fer un balanç global sobre la situació política a Valldemossa. Així mateix és el moment d’esbossar el que pot esdevenir en la meitat de legislatura que encara manca per desenvolupar-se.

Després de les eleccions es varen encetar conversacions per formar un govern estable, ja que cap partit no va assolir la majoria absoluta. En un principi La Valldemossa que Volem es va mostrar oberta a pactar amb el GIV i amb UM per així donar per closa una etapa molt llarga en la política municipal. Emperò ens vàrem veure a l’oposició, ja que la resta de grups ens varen excloure, com ja vàrem explicar el dia de la investidura del "nou" batle.

El pacte tripartit va començar amb un cert triomfalisme i les ganes d’alguns dels membres del govern de l’Ajuntament es palesaven en iniciatives que feien albirar un petit canvi. Emperò la famosa dita de sortida de cavall i arribada d’ase es va fer cada dia més realitat, sobretot després de les eleccions generals en què la "líder" del pacte va sortir elegida com a diputada al Congrés espanyol.

Els successius escàndols que han esquitxat membres de l'anterior govern i persones contractades per l’Ajuntament, l’absència de la diputada a les comissions de govern, la manca d’iniciatives innovadores i ambicioses, l’enfrontament estèril amb el Govern de les Illes Balears... ens duen a un extrem en què els mateixos membres del pacte es veuen en una situació complicada per mantenir aquesta tessitura política.

El que podem esperar d’aquests dos anys és bastant poc si es manté aquest pacte, ja que l’estat actual –fins i tot financer: hi ha indicis que indiquen que l’ajuntament es troba en una situació límit- és bastant desencoratjador. L’única manera de poder girar el timó és fent veure als partits governants que les propostes de l’oposició s’han de prendre com a mínim en consideració.

En definitiva, Valldemossa no pot continuar sense un Casal de Cultura, sense un espai on els joves puguin desenvolupar les seves habilitats culturals, sense un centre de dia per als ancians –una problemàtica que s’està perllongant massa-, sense un aparcament per als veïnats de la part baixa del poble, amb una planificació urbanística destinada únicament als visitants...

La senyora Estaràs al darrer plenari replicà a la senyora Fernández-Pacheco dient que, segons un informe (?) elaborat per l'Ajuntament, a Valldemossa no hi ha persones majors amb necessitats sense cobrir.

Estadísticament parlant, a la vila s'atenen només 7 persones, que ens situa en el mínim de les recomanacions del servei de l'ajuda a domicili (2% de la població major), quan en poblacions sobreenvellides com la nostra hauria d'arribar al 3-4%, 10-14 persones ateses. Si continuam amb l'estadística, resulta que l'Ajuntament gasta en serveis socials per a tota la població la ridícula proporció del 0'9% del pressupost, quan la recomanació de la Llei proposa el 6%.

Queda ben clar que, independentment de les necessitats existents, a Valldemossa s'atén poquíssima gent perquè es gasten poquíssims doblers: aquest és el quid de la qüestió.

Deixant de banda l'estadística, resulta que, en contra del que diu l'equip de govern, a Valldemossa sí que hi ha situacions no ateses, però com que ells fan les enquestes perquè la gent els digui que no, o simplement no són capaços de generar confiança entre la gent que té necessitats, els resultats dels sondejos són negatius i poden dedicar els doblers a altres temes en què, si no hi ha necessitat, se la inventen -pagament d'enxufats, d'informes jurídics innecessaris…

A Valldemossa manquen serveis que atenguin aquelles situacions en què la família no resol la necessitat existent, però també aquells casos en què la família fa tot el que pot i va controlant la situació. Són aquests parents els que ha d'aviciar l'Ajuntament, com es fa en altres pobles, perque d'ells depèn el benestar dels nostres vells. Els serveis municipals han de permetre que aquella persona que cuida un major de ca seva pugui tenir lliure algun dia per poder anar al metge, a fer gestions, o simplement perquè pugui desconnectar d'aquesta sacrificada tasca i recuperar les ganes de tornar-hi.

També ens han dit que manca un taller de manteniment físic per a persones amb importants pèrdues de mobilitat, que no seguirien el ritme dels bons tallers de gimnàstica actuals.

Si des de l'Ajuntament volen arribar a aquestes necessitats, ho han de fer amb més hores de feina de la treballadora social, cosa que permetria que la gent la conegués, i sobretot, sortint de la idea que el benestar ens vendrà de tenir una catefa de policies, o que, contràriament a totes les altres referències, és normal i positiu estalviar-se els doblers de l'atenció als majors. L'Ajuntament viu en aquest assumpte d'esquena al poble i quan Elsa els ho plantejà en la discussió dels pressuposts, la portaveu municipal insistí en la visió idilica i negà la realitat.

El dia 28 de febrer, a l’Ajuntament Vell, els membres de la VV organitzàrem una xerrada sobre un tema d’actualitat que ens preocupa a molts: l’encefalopatia espongiforme bovina, coneguda també com el mal de les vaques boges.

Els convidats a fer la xerrada foren el conseller d’Agricultura de la CAIB, Mateu Morro, la menescal Margalida Buades i la metgessa del nostre poble, Alícia Martínez Hermosilla.

Cada un d’ells, des del seu àmbit de coneixement, ens oferiren el seu punt de vista sobre aquesta malaltia, conseqüència del desmesurat i accelerat desenvolupament del nostre sistema productiu i econòmic.

L’origen de la malaltia el trobam en una granja del Regne Unit on, els anys 80, les vaques –animals remugants herbívors- varen ser alimentades amb pinsos d’origen animal tractats a més baixa temperatura per tal d’abaratir costos. Això va provocar que emmalaltissin i que, consegüentment, emmalaltissin els humans que les consumiren.

Els contertulians ens tranquil·litzaren a tots quan asseguraren que, en l’actualitat, tota la carn que consumim passa uns controls rigorosos que detecten qualsevol malaltia i que, per tant, és difícil que cap vaca malalta arribi als nostres mercats.

El que no ens ha de deixar tranquils, però, és el fet que el nostre sistema, per donar resposta al consum descontrolat, hagi d’inventar mesures tan boges com la que ha provocat aquesta pandèmia.

A aquest acte, com era d'esperar, no hi va assistir cap regidor de l'equip de govern de l'Ajuntament. Hem de suposar que o bé van sobrats de coneixements sobre la problemàtica de les "vaques boges", o bé no els interessa el tema gens ni mica. Sigui com sigui, si volien demostrar el seu menyspreu cap a un conseller del Govern de la Comunitat Autònoma, només posaren en evidència, una vegada més, la seva mancança de la més elemental correcció política.

ENDEVINALLA

Faceu el càlcul del que li costa indirectament, cada revista municipal, a una família de cinc membres que en rep una.

1.000.000,- ptes./1.720 habitants = ? X 5 = ?

La colònia valldemossina a l'Uruguai és molt nombrosa i ha estat una part molt activa en el moviment associatiu balear d'aquell país.

Arran de la publicació al Diario de Mallorca dels informes -MAPAU- referits a la suposada captació del vot emigrant, emesos per l'assessor senyor Miquel Segura a la llavors consellera senyora Estaràs, hem pogut llegir algunes referències sobre les visites del senyor Segura -actual assessor de l'Ajuntament de Valldemossa- al Centre Balear de Montevideo, on apareixen esmentats una sèrie de valldemossins, persones honorables entregades a la causa associativa de forma altruista.

Ens dol als que continuam mantenint forts lligams amb aquesta colònia que valldemossins de reconeguda integritat apareguin involucrats en uns informes fets amb una finalitat tan mesquina. No obstant això, segons ens han contat els afectats i així ho assenyala l'informe MAPAU, cap dels que formaven part de la directiva del Centre Balear no es posà a tir de les intencions de l'assessor Segura, que s'hagué de conformar fitxant un corresponsal polític que els prengué el pèl -fent un cens ple de morts, com ja denuncià la VV a la Junta Electoral- i els doblers. Vist des de la perspectiva actual, resulta patètic que la senyora Estaràs hagi de pagar amb doblers dels valldemossins el silenci de l'assessor que va fer perdre les eleccions autonòmiques al PP i que pot ser l'artífex de la seva caiguda política, per tal que calli i no traspassi la culpa als seus caps polítics.

 Esperam que l'acció de la justícia en el cas Formentera posarà cadascú al seu lloc i es veurà dignificada la sacrificada tasca dels directius i associats del Centre Balear de Montevideo. Per a totes i tots ells, que sapigueren mantenir la neutralitat política de l'entitat, mentre altres s'omplien les butxaques, vagi la nostra sincera consideració.

Valldemossa compta amb un canal de TV local controlat per l’Ajuntament que hauria de ser una manera de vehicular la informació municipal i no un mitjà per fer política, com ha reiterat en nombrosos plenaris la senyora Estaràs. Completament d’acord, així també ho entenem la Valldemossa que Volem i sempre hem demanat neutralitat i transparència a l’hora de gestionar el canal i les informacions que hi apareixen. Ara, amb el que no estam d’acord és amb el fet que, com sempre, la senyora Estaràs digui una cosa de cara a la galeria i després en faci una altra, i això és el que passa en el tema de la TV local.

La VV s’ha vist exclosa de la nostra TV: fa poques setmanes, amb motiu d’una taula rodona sobre la malaltia de les vaques boges, amb l’assistència de la metgessa del poble, una menescal del Govern i el conseller d’Agricultura, es va censurar la propaganda d’aquest acte a través de la TV, el motiu que ens donaren fou que era un acte organitzat per un grup polític, encara que el tema era d’interès sanitari general; i no era cap míting, no s’hi va fer cap discurs, la política no era el tema. Ben igual que a les conferències que organitza l’Ajuntament.

Però mirau quina diferència: així com les conferències organitzades per l’equip de govern es retransmeten en directe, l’acte (no polític) organitzat per la VV no mereix ni que l’anunciïn!

Per una altra banda, a la revista municipal sí que s’esmenta la taula rodona i fins i tot hi apareix una fotografia. Aquesta és una contradicció que un reglament dels mitjans de comunicació local evitaria.

L’intent d’alguns polítics -"professionals"- per fer veure que ells en realitat no són polítics, i que els que fan política només són els altres, ens pareix lamentable. La Valldemossa que Volem s’oposa a la politització i instrumentalització dels mitjans de comunicació municipals, que pagam entre tots, i a preu de canari jove. Per això hem presentat als plenaris una sèrie de precs i preguntes perquè volem que els valldemossins sapiguem exactament el que ens costen aquests mitjans i perquè es redacti un reglaments d’usos que en garanteixi la transparència i la igualtat.

* El dia 28 de març a les 20 hores hi hagué una reunió a l'Ajuntament d'Esporles, a la qual estaven convocats els representants dels grups polítics dels ajuntaments d'Esporles, Banyalbufar, Valldemossa i l'entitat local de Palmanyola, per parlar sobre les darreres novetats relatives a la creació de l'Institut Comarcal de Tramuntana. A la reunió hi assistiren representants dels ajuntaments esmentats. Per La Valldemossa que Volem hi assistí Elsa Fernández-Pacheco.

On era el representant de l'equip de govern del nostre ajuntament?

* El passat mes de gener, a Valldemossa, els veïnats dels carrers Nicolau Calafat, Vell, Uetam i redols, varen fer sentir la seva veu a l’Ajuntament en assabentar-se de la sol·licitud feta a l’Ajuntament per instal·lar un bar restaurant al carrer Nicolau Calafat, núm. 3. Els veïnats exerciren el seu dret de presentar les al·legacions que trobaren oportunes.

Ara pareix que no és un, sinó dos, els bars que es volen instal·lar. Per això hi ha una gran preocupació entre els veïnats pel fet que en el nostre poble estigui permès instal·lar-hi negocis classificats com a activitats molestes, insalubres i perilloses (bars, restaurants, pubs, etc.) al nucli antic, on les edificacions no estan preparades per dur-hi a terme aquest tipus d’activitats, de manera que perilla la qualitat de vida dels que hi viuen.

La VV, recollint aquesta preocupació, al darrer plenari ordinari del dia 26 de març va presentar un prec a l’equip de govern perquè, encara que ara no sigui una obligació legal, si es vol obrir un negoci d’aquesta casta, com es feia abans, es notifiqui als veïnats directament afectats, ja que no tothom llegeix el BOIB, ni el diari on es publiquen aquests anuncis.

La resposta ja la coneixem: "nosaltres ja no estam obligats per llei a notificar. Complim estrictament la llei". La portaveu de l’equip de govern va dir i repetir que l’Ajuntament només està obligat a publicar-ho en el diari de major difusió (quin és, aquest?), i a fer posar un cartell ben gros, de 50 x 50 centímetres, en el lloc concret.

Qualque veïnat ha vist aquest cartell?

És a dir, a l’Ajuntament no els interessa gens ni mica que els veïnats participin en els assumptes que els afecten directament.

Un altre prec fou la possibilitat de revisar les normes subsidiaries del nostre poble per tal que no se puguin dur a terme aquests tipus d’activitats dins el nucli antic. Segons l’equip de govern, no és necessari modificar res perquè hi ha molts mecanismes per aturar la instal·lació d’aquest tipus d’activitats quan no siguin convenients. És a dir, que passen la pilota als legisladors de Palma: l’Ajuntament de Valldemossa dóna el permís, perquè les Normes Subsidiàries ho deixen fer, i és el Consell Insular de Mallorca qui decideix.