La VV presenta el relleu de la valenta tasca realitzada per Ferran Mercant, de mans de Jaume Vila, Parregueta. En Ferran ha evidenciat que a Valldemossa hi ha un sector de la joventut amb consciència política, amb capacitat crítica i una formació que els augura el millor en un futur proper: Ferran s'ha expressat amb més llibertat en els trenta mesos que ha estat regidor que qualsevol dels regidors governants.

           Però havent comprovat que residint entre setmana fora de Mallorca -per motius d'estudis- no pot treballar tan bé com voldria per al nostre poble com a regidor, ha cedit el lloc a Jaume Vila, un home de seny, valldemossí de soca-rel.

           En Jaume, ho sabeu bé els que el coneixeu, és dialogant, feiner i poc amic de les discussions inútils. Farà colla amb n'Elsa per aconseguir que el nostre ajuntament treballi per l'interès general dels valldemossins i valldemossines.

           Tot l'equip de La Valldemossa que Volem agraïm a Ferran la seva valentia com a regidor i li desitjam el millor èxit acadèmic. També volem encoratjar en Jaume en aquest nou repte, assegurant-li el més càlid suport, tant de n'Elsa com de tots els altres.

Benvolguts veïnats i amics,            Com tots ja deveu saber, durant aquest curs m’he vist obligat a desplaçar-me a la Península per continuar els meus estudis. és per aquesta raó que m’ha resultat impossible d’assistir als darrers plenaris, encara que tots podeu estar ben segurs que en tot moment m’he preocupat per l’actualitat municipal i he intentat acudir-hi, encara que, per maniobres de darrera hora, no ha estat possible.            Així doncs, atesa aquesta situació, em veig obligat a renunciar al meu càrrec de regidor al nostre ajuntament. Abans de tot, vull trasmetre el meu més sincer agraïment a tots els veïnats que m’han expressat el seu suport durant aquests dos anys i mig que he ocupat el càrrec que la sobirania popular em va atorgar el dia 13 de juny de 1999. Així mateix vull donar les gràcies als companys de l’agrupació, sense els quals aquest projecte seria impossible; les expectatives que hem creat es veuen recompensades per la molta feina com a oposició que els nostres regidors estan realitzant. També vull agrair de tot cor el suport dels meus familiars i de la meva companya, que en tot moment m’han encoratjat a continuar amb força i empenta.            Voldria recordar als actuals governants que hi ha multitud de projectes que el poble necessita -casal juvenil, casa de la tercera edat, piscina...- i que depèn de la seva feina que es facin realitat durant aquesta legislatura. Tot el poble espera i desitja que totes les seves necessitats es vegin cobertes i les seves aspiracions assolides com més aviat millor                                             Ferran Mercant

Fa alguns anys, els mesos d'agost i setembre de 1998, no hauria estat capaç de preveure la passa que ara em toca fer. De les mobilitzacions en contra del camp de golf de Son Ferrandell i de la macrourbanització annexa, en sortí un col·lectiu que, per bé que demanàrem audiència a la regidora d'Urbanisme, no ho aconseguírem. L'única resposta era que no estàvem constituïts com a cap associació i no érem ni representàvem ningú.            Atès aquest panorama de portes tancades al diàleg, sorgiren dues opcions: ho deixàvem córrer o bé ens presentàvem a les eleccions de juny de 1999. És en aquests moments que neix l’Agrupació d'Electors La Valldemossa que Volem. Teníem un objectiu clar: únicament des de dins la corporació tendríem informació de primera mà per seguir de prop els fets que pareixien inevitables (golf i urbanització) i així intentar minvar-ne els efectes: canvi de la fesomia paisatgística i fort increment de la població. Però sobretot l'objectiu principal era, i és, presentar un altre punt de vista de la política local.            Ves per on, no ho deixarem còrrer i aquí ens trobam. Com a tercer a la llista electoral em toca cobrir la vacant d'en Ferran. Com tothom, no vaig sobrat de temps, però el compromís era clar i faré tot el que podré per complir-lo.                                             Jaume Vila

L'AJUNTAMENT DEMORA LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA ESCOLA

           Ni el curs 2001-2002, ni el 2002-2003, ni el 2003-2004, no s'haurà construït el nou edifici escolar, on s'han d’ubicar un mínim de tres aules d'educació infantil, una sala d'usos múltiples i altres espais complementaris, demanat des del Consell Escolar el novembre de 1998.

           Mentrestant, l'escola creix i en aquests anys s'hauran pres mesures, com xapar aules, que no beneficien l'educació dels infants.

           Tot això és el resultat de la incapacitat de l'equip de govern municipal de resoldre un tràmit urbanístic en uns quants mesos -la requalificació de l'ús del trast ocupat actualment per l'aparcament i el parc infantil-, cosa que hauria possibilitat cedir la parcel·la a la Conselleria d'Educació per construir-hi la nova escola.

           Han passat tres anys i, si va tot bé, passaran encara alguns mesos abans que aquesta primera passa estigui feta. Si la regidora d'Urbanisme hagués dedicat a aquest assumpte un mínim interès, com ha succeït en altres temes urbanístics de caire especulatiu, a hores d'ara molt probablement l'edifici estaria construït.

           Avançam el temor de la VV que l'Ajuntament hagi cedit a pressions que impediran que la dita parcel·la sigui requalificada per a l'ús escolar en la seva totalitat, posant en perill la solució a les futures necessitats educatives.

           Cal que tots els veïnats de bon manament pressionem per tal que:

           * Ni l'Ajuntament ni la Conselleria demorin un sol dia aquest assumpte.

           * Es requalifiqui tot el trast per a usos escolars, fet que asseguraria que l'equipament                       escolar no s'hagi de dispersar encara més.

           Per acabar, volem recordar que el solar actual on s’ubica l'escola no admet una ampliació, però Telefònica sí que pot resoldre les seves necessitats mercantils en aquest preuat espai.


PREOCUPACIÓ VEÏNAL PER RENOUS

           Alguns veïnats del complex Costa Nord ens han transmès el seu desig que les mesures per evitar la contaminació acústica en hores de descans siguin més efectives.

           Tan de bo que es trobàs una solució a aquesta preocupació, tot tenint present la qualitat de l'oferta musical que gestiona aquest centre.


POCA MEMÒRIA

           Resulta bastant preocupant la poca memòria d’alguns regidors de l’Ajuntament de Valldemossa…

           N’hi ha que un dia, ja llunyà, es varen juntar amb l’objectiu quasi exclusiu de substituir el nostre etern batle i, anys després, quan han tengut l’oportunitat, ho han oblidat i amb els seus vots l’han tornat a fer batle. Increïble, no?

           També han oblidat quan estaven a l’oposició i aquest batle i la senyora Estaràs els menyspreaven contínuament acusant-los d’estar poc preparats i poc informats. Però ara ells, amb el seu silenci, es converteixen en còmplices de les mateixes formes que ells varen patir i varen criticar. Hem d’admetre que la seva falta de memòria potser és l’única forma que tenen de justificar la seva actual posició.

           Ells, que varen patir la prohibició de poder gravar els plenaris, ara gaudeixen de poder sortir per la televisió local i, si pot ser dues vegades, en directe i en diferit, molt millor!: encara que als plenaris no badin boca, finalment estan amb els que comanden.

           Segurament si la senyora Estaràs hagués començat a dificultar subtilment, o no tan subtilment, l’assistència del senyor Mercant als plenaris, ells no haurien recordat que una vegada un dels seus regidors va patir el mateix problema.

           I què em direu de les seves promeses històriques: aparcament a la part de baix del poble, majors ajuts econòmics a certes associacions, etc. No n’han executada cap des que estan a l’actual equip de govern.

           Per ventura aquests regidors haurien de fer l’exercici sà i intel·ligent de, qualque dia, girar l’ullada cap enrere…


ELS PLENARIS VISTS PER UN NEN DE 10 ANYS

           Una amiga ens comentava que veient els plenaris per la TV local es posava nerviosa per l'actitud agressiva de la portaveu Rosa Estaràs enfront dels portaveus de l'oposició.

           Amb això va arribar el seu fill de 10 anys, i vaig demanar-li a ell si veia els plenaris, i em contestà: “jo els veig tots perquè m’agrada el machaque”; el nin acompanyava les seves paraules amb uns violents cops de puny, ben expressius. Vaig raonar-li que no es tractava d’un joc i vaig demanar-li que em digués seriosament què en pensava. La seva resposta plena de seny em va deixar de pedra: “Ella machaca perquè en sap més, i els altres no es poden defensar.” Li vaig respondre que el que deia, en part era cert, que ella tenia molts d’anys de vol, i li vaig demanar si això ho havia sentit dels seus pares o si se n’havia temut ell sol. Resposta: “no em fa falta que m’ho digui ningú. Però si es veu!...”

           Senyora Estaràs, vostè, en qui la paraula ètica és recurrent, té l'obligació pel càrrec que ocupa d’exercir-lo amb responsabilitat moral. Ara, que també haurà de fer compatible la seva ambició política i l'exercici del poder -amb què tan de gust passa- amb les tasques d'educació d’un fill, convendria que plantejàs la seva actuació als plenaris de tal manera que aquest programa pogués servir perquè els infants valldemossins s’iniciassin en la pràctica de la política com a activitat respectuosa on es debaten les qüestions des de diferents punts de vista, i no com una pel·lícula de “machacadors” i de “machacats”.


LA VALLDEMOSSA QUE VOLEM US DESITJA UN ANY NOU PLE DE FELICITAT I PAU.

BONES FESTES!

                                                   La gent s’agleva en la nit dura,
                                                   Tots anuncien la ventura,
                                                   Les Illes porten el saïm,
                                                   I els de l’Urgell, farina pura:
                                                   Qui res no té, clarors del cim.
                                                   La fe que bull no té captura
                                                   I no es fa el Pa sense el Llevat:
                                                   A cal fuster hi ha novetat.

                                                   J. V. Foix, «Ho sap tothom, i és profecia»



SUGGERIMENTS

Per a qualsevol tipus de suggeriments o consultes, us podeu adreçar a:
Apartat de Correus Núm. 15
07170 - Valldemossa

o la nostra web www.valldemossa.org