Des del primer moment (plenari extraordinari del 20 d’octubre de 1999) en què ens informaren d’aquesta nova publicació, hem manifestat que l’Ajuntament, amb els doblers de tots, sols hauria de finançar una revista d’informació municipal. I hem arribat a aquest posicionament desprès de fer-nos les preguntes següents: Té sentit en un poble de 2.000 habitants aproximadament, editar una revista municipal per fer la competència a una revista amb deu anys de prestigi reconegut? Tendria sentit que l’Ajuntament promogués un altre club de futbol, o una altra associació de caçadors, o una altra associació de tennistes, o un altre grup de teatre, o una altra cavalcada dels reis, o una altra coral? L’Ajuntament no s’hauria d’embolicar pagant una revista on hi haurà col·laboradors voluntaris -que ens mereixen tots els respectes-, i d’altres que cobraran.

Una vegada explicat per què deim el que deim, i veient les ganes que té l’Ajuntament de fer cultura, volem fer-li una sèrie de propostes en les quals podria invertir el mig milió de pessetes que costa la revista, perquè creim que, abans de duplicar iniciatives que ja existeixen i funcionen, hi ha molts de temes culturals que queden pendents, per exemple:

- transformar la televisió local en un instrument cultural, informatiu i de dinamisme econòmic, que, regit per uns òrgans democràtics i plurals, doni un impuls a la vida comunitària de Valldemossa, aprofitant uns equips tècnics que actualment estan infrautilitzats.

- reformar, informatitzar i dinamitzar la biblioteca, un espai de lleure i d’adquisició de coneixements per a molts de valldemossins, grans i petits.

- promoure l’ús de la nostra llengua a tots els nivells, per aconseguir que Ocupi el lloc que li pertoca.

- recuperar part del patrimoni històric, artístic i arqueològic, potenciar el museu municipal d’art contemporani, etc.

La Valldemossa que Volem vol convidar els lectors a reflexionar sobre les qüestions que hem plantejat, i també vol aprofitar aquest espai per donar els molts d’anys a tothom, amb un fragment d’un poema nadalenc de Josep Carner:

              Entre la neu senderegen les flors;
l’aire és ple d’ales i ales;
              sota el cobert hi la Dama i l’Espòs
                   i un Infantó que hi ès nat sense plors:
                   juga amb ocells i amanyaga primales.
             Entre la neu senderegen les flors:
l’aire és ple d’ales i ales.

Bones festes i bon any nou!